M’hauria agradat conèixe’l. Potser hauríem estat ànimes bessones pel que descrius, però he de reconèixer que com a malparit em supera, segurament.

Estic al metro llegint això, rient i amb els ulls plorosos recordant el Fu ✨💛

oyixi bebixi... sí.

Tenen una presència tan intensa que quan no hi són encara els pots veure, tombant una cantonada o perseguint una pilota de paper d'alumini. Una forta abraçada.

Per coses com aquesta es van inventar les lletres i les paraules

Com a persona que ha fet poemes a la meva gata: el que rima amb nylon és Byron, que d'altra banda és un nom increíble per a un gat. 💜 Una abraçada!

Ohhhhh Froidiiiii 😞